Avui parlarem de l´expansió de paladar

És molt important saber que no podem expandir el paladar a qualsevol edat de manera senzilla. La raó és perquè quan fem una expansió del paladar estem movent els ossos a més de les dents. En persones adultes els ossos no es poden moure amb facilitat ja que el nostre creixement ja ha acabat i els ossos estan completament fusionats. En els nens en creixement no tenim aquests problemes, per la qual cosa serà molt més senzill fer una expansió. L’edat ideal per fer aquest tipus de tractament és al voltant dels 7-8 anys.

En contra del que molts pares pensen, és millor començar a controlar el creixement dels ossos i el recanvi de les dents en una edat primerenca (Fig 1), ja que si calgués fer una expansió aquesta seria més senzilla que si ens esperem que el recanvi de les dents hagi acabat o el creixement dels ossos estigui més avançat.

Un paladar estret pot comportar una mala deglució i/o masticació, desviació de la mandíbula al tancament de la boca, parla deficient o un pas d’aire pel nas molt estret afavorint la respiració oral. Tots aquests exemples de mala funció de la boca poden comportar problemes secundaris com ara malposició dental, creixement anòmal dels ossos de la cara, major tendència a roncar o fer apnees del son, i fins i tot dèficits importants de pronunciació.

Figura 1

L´expansió de paladar són tractaments curts, gens molestos i solen fer-se amb aparells fixos. Quan col·loquem un aparell fix tots vivim més tranquils i evitem discussions a casa. Si l’aparell no es pot treure els pares no s’han de preocupar per si el nen es posa l’aparell, i els nens estan més tranquils perquè no han de pensar contínuament a posar-se i treure’s l’aparell per menjar, fer esport o jugar amb els amics. A més, els aparells fixos permeten fer una força més contínua que resulta en una millor expansió i una millor qualitat en el resultat final de tractament.

Figura 2

El funcionament normal d’aquest tipus d’aparells consta dels passos següents:

• Prenem un escanejat de la boca del pacient per enviar-lo al laboratori (figura 2).
• Una setmana després, el doctor Joan Rossell col·loca l?aparell amb un ciment especial perquè resisteixi tot el temps de tractament (figura 3).
• L’activació de l’aparell s’ha de fer a casa i és molt senzill. La pauta habitual consta de 1 activació al dia durant aproximadament 28-35 dies.
• Un cop realitzades totes les activacions, l’aparell NO HA D’ACTIVAR-SE més durant la resta del tractament. Aquest ha de romandre passiu a la boca, per assentar l’expansió aconseguida i no perdre els canvis. El període de retenció pot durar entre 8 i 12 mesos. Si retirem abans l‟aparell podem observar una pèrdua de l‟expansió aconseguida.

Figura 3

El funcionament és tan senzill i dóna tan bons resultats que molts pares se sorprenen. Els nens el toleren sense problemes i com que l’aparell no ha de fer pràcticament força per fer l’expansió, gairebé no noten pressió. Els primers dies genera incomoditat sobretot durant la masticació i la deglució. Després d’1 o 2 dies els pacients ja comencen a fer una vida més normal ia menjar pràcticament de tot.

Quan les expansions es realitzen en edats més enllà dels 13 anys podem trobar 2 situacions diferents:

– La primera situació seria molt semblant a la que hem explicat, el funcionament és similar però la pressió que nota el pacient és una mica més intensa. Normalment és una pressió tolerable que desapareix en pocs minuts

– La segona situació seria aquella en què l’aparell fa la força d’expansió, però els ossos no cedeixen a la pressió. Aquí és quan fer una expansió de manera convencional pot ser contraproduent i cal cercar mètodes alternatius per aconseguir l’expansió adequada. La urgència més habitual en aquests casos és la sensació de dolor a l’activar l’expansor. Si això passa, és important contactar amb la consulta per valorar si el tractament està funcionat de manera adequada.

En resum, fer una visita als nens a l’ortodoncista a partir dels 7 anys pot servir per detectar si cal una expansió, cosa que comporta un millor creixement dels ossos del maxil·lar.