932 151 709             
Área de clientes

LA RETENCIÓ DESPRÉS DEL TRACTAMENT D’ORTODÒNCIA

LA RETENCIÓ DESPRÉS DEL TRACTAMENT D’ORTODÒNCIA

  • Posted by admin
  • On 12 novembre, 2021
  • Comments

Molts pacients se sorprenen quan els expliquem que després de finalitzar el tractament d’ortodòncia han de portar algun aparell perquè les dents no es tornin a moure, i encara se sorprenen més quan els expliquem que aquesta retenció s’haurà de portar “per tota la vida” si volen mantenir els dents a la posició final que els hem deixat. Si mirem l’evolució de l’ortodòncia al llarg dels darrers 50 anys, podem veure que el pensament de la retenció ha passat per diferents fases: durant una època els ortodoncistes no col·locaven cap aparell per evitar les recidives (la recidiva és quan les dents tornen a moure’s cap a la seva posició original), encara que aviat es van adonar que les dents necessiten un aparell perquè les mantinguin al seu lloc. Més endavant van començar a fer servir retenidors després de l’ortodòncia durant només 2 anys, però de nou van observar que les dents tendien a recidivar, per la qual cosa van allargar el període fins als 5 anys de retenció. Tot i així, 5 anys no eren suficients per subjectar les dents i evitar moviments indesitjats. Des de fa més de 20 anys la retenció ja es considera com una etapa “llarga”, i els expliquem molt bé als pacients que si volen tenir les dents tal com les hem deixat, hauran de portar els aparells de retenció tant de temps com vulguin tenir les dents ben col·locades. Això és degut a que les dents estan subjectes amb lligaments, i aquests lligaments tenen molta elasticitat el que afavoreix que la dent pugui desplaçar-se. Hi ha molts més factors com la força de la musculatura, la remodelació dels ossos o la pressió exercida per altres dents. La maduració és tan complexa que la retenció ha de ser permanent. No hi ha res al cos humà que sigui estable.

Hi ha dos tipus de retenidors que fem servir en ortodòncia: la retenció fixa i la retenció removible, encara que l’elecció entre l’un i l’altre dependrà de l’ortodoncista ja que és el professional que millor orientació podrà donar sobre quin és el més idoni per al teu cas.

 

Retención fija

Figura 1

  • La retenció fixa consta d’un filferro rodó o rectangular, que s’adhereix a la cara interna de les dents (figura 1). Gairebé sempre es col·loca a les dents inferiors, mentre que depenent de la manera de tancar de vegades no hi ha espai per posar-lo a la part superior, encara que sempre intentem col·locar-lo si es pot. L’avantatge més gran d’aquest tipus de retenció és la comoditat ja que el pacient no ha de pensar a posar-se res; com que la retenció està enganxada, reté les 24 hores. El desavantatge més gran és el tema de la higiene ja que en els pacients que fabriquin molta tosca de manera habitual, la retenció fixa no ajuda. De tota manera, en la revisió anual amb el dentista es pot netejar bé el retenidor perquè les genives no pateixin amb el pas del temps.

 

 

Retención removible

Figura 2

  • La retenció removible ha estat durant molt de temps la retenció més usada. Alguns pacients la prefereixen sobre la retenció fixa pel seu principal avantatge: la facilitat en la neteja de les dents. El seu pitjor desavantatge és la constància en el seu ús, ja que amb els anys alguns pacients deixen d’usar-la ja que creuen que les dents ja no es mouran. A més, segons el tipus d’aparell que es faci servir, cal canviar-la cada cert temps ja que es pot trencar o deformar. Els aparells fabricats al laboratori tipus Hawley (figura 2) són més robustos i duren fins a 15 anys, encara que són una mica més incòmodes. Els retenidors tipus Essix o vaccum (figura 3) són més còmodes però es desgasten amb més facilitat i cal canviar-los cada 1-2 anys.

 

 

 

retenedores tipo Essix o vaccum

Figura 3

 

La visió d’un tractament d’ortodòncia també ha canviat. Encara que alguns pacients pensen que és un tractament de “una vegada a la vida”, nosaltres intentem aportar una visió una mica diferent. És cert que si el tractament està ben executat poden haver-hi canvis lleus a la posició, però aquests canvis són atribuïbles al propi envelliment de l’organisme. La visió actual és passar per un tractament principal d’ortodòncia (preferiblement sobre els 12-16 anys), posar la retenció i controlar la maduració i envelliment dels teixits. Si en algun moment les dents pateixen algun desplaçament, hi ha tècniques de “manteniment” de l’ortodòncia ràpides i senzilles, com els tractaments amb alineadors, per tornar a col·locar-los al seu lloc amb facilitat. Segurament ja no fem un únic tractament, sinó que en fem un d’important a l’època de l’adolescència i posteriorment fem petits retocs per mantenir-ho tot perfecte. Hem d’assumir que fer-nos grans implica que tot al nostre cos pot canviar, i el mateix passa amb les genives, els teixits i les dents. Tot flueix, tot canvia, res no és permanent (Heràclit).

0 Comments

×

Powered by WhatsApp Chat

× Whatsapp