.Quan parlem d’Ortopèdia ho associem a un tractament d’ortodòncia, ja que ens referim a la capacitat que tenen els aparells dentals que fem servir, per modificar el creixement dels ossos. Això té utilitat quan els nens tenen alguna alteració de creixement dels ossos de la cara.

Fig. 1

En la majoria d’ocasions, un paladar estret (fig 1), un maxil·lar per darrere de la mandíbula (fig 2), o una mandíbula retraiguda (fig 3), representen la majoria d’ocasions en les que realitzem ortopèdia. Aquest tipus de tractaments requereixen una formació específica, i és aconsellable que sigui l’ortodoncista de formació exclusiva qui tracti aquests casos i apliqui el millor criteri de tractament.

Fig. 2

Fig. 3

L’edat per començar tractament d’ortopèdia és diferent segons el problema que tingui el pacient. Per exemple, per tractar un paladar estret o un maxil·lar hipoplàsic (amb poc creixement), hauríem de començar sobre els 6-7 anys o tan ràpid com ho veiem, però normalment no abans d’aquesta edat. Els tractaments que comencen aviat han de tenir uns objectius molt clars i senzills per no convertir-los en “anys de tractament”, en principi amb 12 o 15 mesos de tractament hauria de ser suficient per solucionar gairebé tot el que pugui presentar-se. Un paladar estret s’acostuma a tractar amb un expansor fixe (fig 4), ja que pot proporcionar millor resultat ja que al ser fixe el pacient no s’ho pot treure ni s’ho oblida. Aquest expansor necessita que a casa se li doni una volta cada dia durant 1 mes aproximadament. Els tractaments d’ortopèdia que fem a nens més petits no haurien de ser massa llargs, d’aquesta manera evitem “cremar” al pacient, i que arribi amb ganes si finalment cal fer una segona fase amb aparells en totes les dents (sobre els 12 o 14 anys).

.

Fig. 4

En els casos de mandíbula petita no hauríem de començar abans de l’edat en la qual el / la pacient es trobi en un moment d’acceleració de creixement. El moment del creixement pot variar per a cada nen, de manera que serà l’ortodoncista qui decideixi finalment quina és la millor edat per començar a tractar el cas. Si comencem molt aviat no podrem aprofitar tot el potencial del pacient per créixer, i si comencem molt tard tot aquest creixement ja no hi serà per treure profit d’ell. En el següent gràfic (fig 5), podem veure com en general, el creixement és diferent per a nenes i per a nens. Les nenes maduren abans que els nens i poden estar en acceleració de creixement sobre els 11 anys (línia vermella ascendent), i els nens comencen aquesta acceleració una mica més tard (línia blava ascendent), al voltant dels 13 anys. Com per a cada pacient això és molt variable, és molt important sempre comprovar l’estat de l’creixement en el qual es troba la / el pacient. Per a això existeixen diferents formes d’esbrinar; la més senzilla seria preguntar als pares sobre els canvis físics que observen en els seus fills / es.

Fig. 5

L’aparició de borrissol púbic o en aixelles sol marcar l’inici de la pubertat. Un altre mètode molt senzill és la realització d’una petita radiografia de la tercera falange de el dit mig de la mà (fig 6, zona emmarcada en color taronja). Aquesta radiografia que pot realitzar-se en qualsevol consultori dental de manera senzilla i amb molt poqueta radiació, ens aporta una informació precisa de el moment del creixement en el qual es troba el pacient. Totes aquestes eines poden ajudar-nos a saber quan és el millor moment per realitzar un tractament d’ortopèdia.

Fig. 6

Un altre punt important a destacar és l’efecte real dels aparells sobre el creixement dels ossos, a part de què ve predeterminat per la genètica. És encara desconegut el codi genètic que ens permeti modificar la quantitat de creixement de les / els pacients. Encara que intentem per tots els mitjans fer créixer els ossos amb els nostres aparells d’ortopèdia, no en totes les ocasions ho vam aconseguir. Si el canvi que es pretén fer és massa gran, o la genètica de el pacient no respon bé, podem no trobar els resultats esperats. És molt important que aquest punt quedi molt clar amb els pares abans d’iniciar el tractament d’ortopèdia / ortodòncia. Com sempre diem, una planificació raonable i adequada a el problema de l’pacient és el que sempre donarà bons resultats